MENCIÓ HONORÍFICA MIGUEL D' AGUILAR

La menció Honorífica Miguel d'Aguilar va ser instaurada l'any 2001 coincidint amb la II Trobada Coral i consisteix en un premi que es dóna a un compositor que hagi escrit per al món coral. Diversos compositors molt importants han visitat la nostra terra i han rebut la condecoració: Manuel Oltra, Jesús María Muneta, José Peris, Agustí Cohí i Grau, Tomás Aragüés Bernad, Matilde Salvador i Baltasar Bibiloni. Tots ells han recolzat el nostre projecte i ens han donat força per a continuar amb el nostre treball.

Manuel Oltra                                                       Subir

Manuel Oltra neix a València el 8 de Febrer de 1922 però resideix, des del mateix any a Barcelona. Comença els estudis musicals als 14 anys amb el mestre Josep Font Sabaté estudiant intensament a pesar de les dificultats pròpies de la Guerra Civil. La incorporació a l'exèrcit, l'any 1943, li obliga a traslladar-se a Ceuta on molt aviat aconsegueix una plaça de professor al Conservatori Hispà-Marroquí de Tetuán. Tres anys més tard torna a Barcelona començant la seva activitat plenament musical com pianista, director i compositor. L'any 1957 cursa els estudis oficials en el Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i de forma immediata entra a formar part com professor ajudant i posteriorment, ja com catedràtic d'Harmonia, Contrapunt i Formes Musicals, és nomenat per al càrrec de subdirector del Centre.

La seva producció com compositor és extensa i variada abastan obra de cambra per a diversos conjunts, obres sinfòniques, obres per a cor a capella o acompanyament instrumental, cantates infantils, obres per a cobla entre les quals cap destacar la singular Rapsodia per a Piano i Cobla (1953) per ser la primera obra per a aquesta formació instrumental. L'harmonització de cançons i ballets tradicionals formen també un corpus notable a l'obra de Manuel Oltra.

L'any 1994 li va ser atorgat el Premi Nacional de Música en l'apartat de Composició i el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional en l'apartat de Música, per la Generalitat de Catalunya.

Jesús María Muneta Martínez de Morentín               Subir

Va néixer a Larraga l'any 1939. Sacerdot paúl. Els estudis musicals professionals els realitza als conservatoris de Salamanca, Madrid i València, continuant-los a l'Institut Pontifici de Música Sacra de Roma, obtenint la llicenciatura en Cant Gregorià (I. Cardine), els magisteris en Música Sacra i Composició (D. Bartoluci i A. Renzi), òrgan (A. Santini i Circelli) i el Doctorat en Musicología (F. Haberl), convalidant aquests estudis amb els corresponents superiors espanyols. Destinat a Terol, funda l'any 1976 l'Institut Musical Turolense, avui Conservatori Professional de Música, del que ha estat professor i director fins a desembre de 2004. Dirigeix des de la seva fundació la Polifónica Turolense. Promou l'activitat concertística de la ciutat de Terol a través del Cicle d'Intèrprets, Setmana de Música i Cicle d'òrgan.

És autor de nombroses composicions sinfòniques (4 simfonies, diversos concerts, cantates), de cambra (14 quartets), nombroses composicions per a trompeta i òrgan i altres combinacions instrumentals, diverses col•leccions de música de piano,òrgan per a concert (Premi de composició “Cristóbal Halffter”, 1991) 4 vols. d'òrgan Litúrgic. Posseïx un ampli repertori de música litúrgica, de polifonia religiosa i sacra.
Li han estrenat les seves obres orquestres i conjunts instrumentals de Romania, Hongria, Txèquia, Polònia i nacionals com la orquesta Sinfònica de València, Euzkadi, Grups instrumetales com Enigma, Grup Espanyol de Metalls, quinteto Mediterráneo i els més prestigiosos quartets nacionals i estrangers.
Ha publicat una desena de llibres de pedagogia musical i d'investigació musicológica relacionada amb els arxius de la catedral d'Albarrasí (Catàleg, 3, vis. De Tecla, 2 vl. Opera omnia, de C. Barrachina) i excolegiatas de Alquézar i Alcanyís. Ha rebut nombrosos premis i es troba en possessió entre altres de la Creu de Sant Jordi de la Diputació de Terol (1981), la Medalla del Mèrit cultural del Govern d'Aragó (1989), la medalla de Plata de Belles Arts del Ministeri de cultura (1989). Acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (2000). Escriu habitualment a la premsa, en diccionaris i en diverses revistes (Musicología, Nassarre, Aragó, ritme, Melòman). És Cap de la Secció de Musicología de l'Institut d'Estudis Turolenses. Ha programat la XXVII Setmana de Música de Terol en la qual s'estrenaran cinc de les seves últimes composicions per a cor i conjunt instrumental. Ha donat nombrosos concerts d'òrgan ja com a solista, ja amb altres instruments. És organista de l'església de La Milagrosa de Terol i de Santa María d'Albarracín.

D. José Peris Lacasa                                             
Subir

El Mestre José Peris Lacasa va néixer a Maella on va iniciar els seus estudis musicals. Amb José Andreu i Carmen Clar, Mosén Fernando Fuster, rector de Maella, i Mosén León Andía, rector de Valdeltormo. De la seva estada al Conservatori de Saragossa, on va realitzar els seus estudis mitjos oficials, recorda la qualitat humana i professional d'un dels seus mestres D. Pascual Tello.
En el Real Conservatori de Música de Madrid va cursar els seus estudis superiors d'harmonia amb el Pare Enrique Massó, de Contrapunt i Fuga amb Julio Gómez, piano amb Javier Alfonso i Enrique Aroca i Composició i Òrgan amb Jesús Guridi. Sota els consells del gran mestre basc i d'Eduardo Toldrá va realitzar la seva obra “Tres poemes de Raó d'Amor” de Pedro Salinas que li va valer el Premi Extraordinari de Composició, al acabar els seus estudis al Real Conservatori de Música de Madrid.
Toldrá li introduïx, a Barcelona, dins del grup format per ell mateix. Federico Mompou i Xavier Monsalvatge. Al mateix temps inicia, en Tudela, la seva amistat amb Fernando Rebla al seu retorn de l'exili, qui li posa en contacte amb Oscar Esplá que acaba de regressar també del seu exili a Bèlgica.
En París, becat pel govern francès, ampliarà els seus estudis al Conservatori Nacional amb Darius Milhaud i Nadia Boulanger. Posteriorment ho farà en la Meisterklasse de Composició Dramàtica del famós compositor Carl Orff, becat pels governs d'Alemanya i de Baviera, estudia a l'Escola Superior de Música de Munich. En la capital bavaresa està diversos anys ampliant els seus coneixements, estrenant les seves obres i alternant sempre amb la seva activitat com Organista a l'Església Santa María Riem.
En el Mozarteum de Salzburg estudia direcció d'orquestra amb Igor Markevitch. El Maestro Peris sempre va considerar fonamental per a la seva carrera artística el contacte amb tan extraordinaris mestres, “exemples d'elevada personalitat i alt comportament ètic i moral”.
Com docent cap destacar la seva labor com Catedràtic Numerari de Conservatori Superior de Música de l'Estat: primer d'harmonia, més tard de Contrapunt i Fuga i finalment de Composició, així com de Professor Titular d'Història de la Música de la Universitat d'Alacant i finalment com Catedràtic Numerari de Música de la Universitat Autònoma de Madrid. Ha estat Professor dels cursos de Doctorat de la Universitat del País Basc i Macerata a Itàlia.
En la universitat Autònoma de Madrid ha estat Director del Departament de Música. Del Centre Superior de Promoció i Investigació de la Música. Fundador i Director dels Cursos de Doctorat de Música i Fundador i Director dels Cicles de Grans Autors i Intèrprets de la Música.
Va ser nomenat per a altres llocs de responsabilitat com delegat del Ministeri d'Educació i Ciència al Conservatori superior de Música d'Alacant.
Membre del Jurat Internacional de la Fundació Nadia Boulanger a París i de la Fundació Ferrer Salat a Barcelona.
Membre del Consell Nacional de la Música del Ministeri de Cultura.
Fundador i Director del Festival Internacional de Música de la ciutat d'Alacant.
Membre del Jurat, reunit a Buenos Aires, per a la concessió dels Premis “Cristóbal Colón” per a compositors dels països Iberoamericans. Funda i dirigeix els Cursos de Perfeccionament de Tècnica i Interpretació instrumental per a joves músics aragonesos amb el Patrocini del Govern d'Aragó i el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Amb la col•laboració dels Ajuntaments d'Albarracín, Alcanyís, Calataiud i Casp.
President del Jurat del Premi de Composició “Regna Sofia”, responsable del Premi Internacional de Composicón “Oscar Esplá”, Director dels Cicles de conferències i concerts de la Fundació Ramón Areces de Madrid.
Ha compost entorn del centenar d'obres, que abasten tots els gèneres. Des del Lied, la música de cambra i la polifonia fins a la gran orquestra sinfònica. El mestre José Peris Lacasa està reconegut com un dels compositors de la seva generació que més ha treballat la música religiosa.

De la seva primera època destaquen: Cántico de l'esposa, textos de San Juan de la Cruz; Nadales de Lope de Vega; Acte del Naixement amb Llibre de Gómez Manrique per a sols i cors de nens i conjunt instrumental.
Homenatge a Juan Ramón Jiménez. Cançons per a Dulcinea per a cant i vint instruments. Set Cançons sobre Poemes del Cante Jondo de Federico García Lorca per a soprano, dos pianos i percussió

Amb les seves Variacions per a gran orquestra obté el Premi Juan Crisóstomo Arriaga per a obres sinfòniques de la Ciutat de Bilbao i amb el seu Concert Espiritual per a barítono i gran orquestra sobre un Poema (Ecce Homo) del Crist de Velázquez de Unamuno, el Premi Nacional de Música (comença la segona època i la de maduresa). La seu te Deum per a solistes, cors, conjunt de metalls i òrgan va ser compost per encàrrec del Patrimoni Nacional per a la commemoració de la Fundació del Real Monestir de San Lorenzo del Escorial.
Per encàrrec de la Conferència Episcopal va compondre la música per a la Missa que va oficiar S. S. El Papa al Passeig de la castellana de Madrid. Va adaptar la Batalla Imperial de Cabanilles i va compondre un Ofertorio per a quatre cors i 20 veus mixtes, amb la participació del Cor Nacional d'Espanya, els Cors de RTVE i set bandes militars.
L'Orquestra Nacional d'Espanya li va encarregar la seva saeta per a cantaor flamenc i gran orquestra i la Fundació Juan March, la Simfonia Jonda (sense estrenar), Zapateado, encàrrec del Ballet Nacional, recreant a Sarasate i estrenat a la Maestranza de Sevilla.
Frühbeckiana per a gran orquestra, per a commemorar la fundació de l'Orquestra Sinfònica de Ràdio Berlín i els 65 anys del seu director.
El motete O sacrum convivium va ser compost en honor de S.A. Real Don Joan de Borbó i interpretat al Funeral celebrat a la Capella del Palau Real de Madrid. Jubilate Deo omnis terra per a dos cors i 8 veus mixtes està dedicat a Elzbieta Penderecki i la seva Missa de la Santa Faz per a solites, cors, orquestra i òrgan va ser composta per encàrrec de l'Ajuntament d'Alacant per a la commemoració de la Fundació de la ciutat.
Les seves obres han estat interpretades a Madrid, Zaragoza, Alacant, Bilbao, Màlaga, València, París, Bolonya, Barcelona, L'Havana, Minsk, Munich, Berlín, UTA (EEUU), etc., per l'orquestra i Cors Nacionals d'Espanya, Orquestra Sinfònica i Cors de RTVE, Orquestres Sinfòniques de Màlaga, Bilbao i València, Filarmónica de Bielorússia, Sinfònica de Ràdio Berlín, I Musici, Quartet Enesco de París, Sinfònica del Teatre Real de Madrid, Cor de la Comunitat de València, Cor de Càmera del Palau de barcelona, Cor de Ràdio Leipzig, Nens Cantores de Bad Tölz, Cor Filarmónico de Bratislava, Cors de Càmera de Praga, Cor del Tabernáculo Mormón de UTA, etc.
L'any 1994 a Praga dins de la programació de l'Orquestra Filarmónica Checa, es va oferir un Concert homenatge en el Rudolfinum de la ciutat. En 1998 en el Teatre Real de Madrid a càrrec de l'Orquestra Sinfònica de RTVE i recentment el 10 de juny la Universitat Autònoma de Madrid li ret homenatge així mateix amb un concert a càrrec dels cors de la Filarmónica Checa i l'Orquestra Sinfònica de Madrid amb la versió completa de la Missa de la Santa Faz, sota la direcció del seu vell amic K. Penderecki.
Ha de destacar-se la seva labor com Assessor de Música del Patrimoni Nacional i com organista d'Honor de la Capella Real.
Sota la seva cura s'ha realitzat la catalogació de l'Arxiu Musical, la restauració de l'òrgan i dels famosos Stradivarius de Palacio. Des de 1989 dirigeix els Cicles de Música de Cambra amb aquests instruments, sempre sota la Presidència d'Honor de Les seves Majestats els Reis.
En 1996 va ser nomenat Acadèmic de Nombre de la Real Acadèmia Filarmónica de Bolonya, succeint a Andrés Segòvia. Per a l'Acte d'ingrés va compondre i es va estrenar Música Greu en memòria del seu gran amic desaparegut Sever Ochoa.
El Maestro Peris Lacasa ha estat distingit amb la Medalla de la Cultura del Govern d'Aragó, Medalla d'Or del Conservatori Superior de Música d'Alacant, Medalla d'Or de la Universitat Autònoma de Madrid, President d'Honor de l'Associació d'Intèrprets Aragonesos i de l'Orquestra Jove de la comunitat de Múrcia, Premi “Música Viva”, Oficial de l'Ordre de Riu Branco de la República de Brasil i del Mèrit Cultural de la República de Polònia. A proposta de S. M. El Rei Juan Carlos I: l'Ordre d'Isabel La Catòlica, del Mèrit Civil, d'Alfonso X El Savi i el passat 19 de novembre en l'Ordre de Carlos III i la menció honorífica Miguel de Aguilar. Corals del Matarranya.

Agustí Cohí i Grau                                                 Subir

Als quatre anys va iniciar els seus estudis de música amb la seva mare. L'any 1927 es va traslladar amb la seva família a Barcelona i va cursar els estudis de violí amb Santiago Burgès. Als deu anys entra al Cor Infantil de l'Orfeó Català i per referència de Lluís Millet entra a l'Escola Municipal de Música, per a acabar els estudis amb Eduardo Toldrà i Joaquím Zamacois. Als tretze anys el van nomenar director musical de l'Escola de la Sagrada Família.
Als quinze anys va escriure les seves primeres composicions. L'any 1939 va ser mestre de capella a Sant Salvador del Vendrell i durant aquest període va escriure unes cinquenta obres religioses i dues misses. L'any 1944 va ingressar a la Cobla Albert Martí,es va interessar per la música de cobla i ha escrit més de vuitanta sardanes i passen de vuit-cents ballets populars instrumentats i la majoria de Esbarts catalans s'alimenten del seu repertori.

Va exercir molts anys de professor de música a l'Institut Balmes i al Col•legi Sant Ignasi de Sarrià, així com a les Escoles del Metro. Durant deu anys va dirigir els festivals de música que es celebravanen a diferents ciutats espanyoles i que agrupaven a mil quatre-cents coralistas i orquestra sinfònica.

L'any 1957 va assumir la direcció de l'Orquestra Sinfònica Estela, durant quatre dècades, preparant als músics instrumentistes pel camí professional, i va estrenar moltes obres d'autors novells. Va col•laborar habitualment amb la Banda Municipal de Barcelona que li estrenen una obra nova cada temporada. L'any 1965 va estrenar en versió concert la seva òpera Nausica amb textos del poeta Lluís Gassó i Carbonell.També va estrenar sarsueles: La polka vermella i El timbaler del Bruch.
Ha dirigit diverses corals i té un considerable nombre de composicions i arranjaments, alguns interpretats per destacats noms de la lírica com el tenor Josep Carreras, Carmen Bustamante, Lina Richarte i Antonio Lluch entre uns altres. Entre les seves obres sinfòniques per a cobla es pot destacar el Concert per a violí i cobla, el concert per a violoncello i cobla, el concert per a saxo tenor i cobla i un poema sinfònic per a cobla : El fill emigrant.
És president des de la seva fundació de la Associació de Mestres Directors. Agustí Cohí i Grau : músic, mestre, compositor i intèrpret.

Tomás Aragüés Bernad                                             Subir

El cognom Aragüés és il•lustre en el món de la música pel patrimoni que ens han llegat quatre dels seus membres: el pare, Tomás Aragüés Bayarte i els seus tres fills. El major dels seus tres fills, Tomás Aragüés Bernad, va néixer a Albalate del Arzobispo (Teruel) el 19 d'octubre de 1935. Traslladat amb cinc anys a Baracaldo, des de la seva infància va rebre del seu pare les primeres lliçons musicals. Matriculat al Conservatori de Bilbao, el seu expedient està cobert de Primers Premis en Solfeig, Harmonia i Composició (1958). Més endavant va assistir a Cursos Internacionals de perfeccionament en Composició: Música en Compostela amb Hans Haug i Manuel Palau; Accademia Musicale Chigiana de Siena amb Goffredo Petrassi (1967). Durant els seus anys de permanència a l'Institut religiós de La Salle es va especialitzar en música religiosa. Va adquirir la llicenciatura de Cant Gregorià i va arribar a ésser en la dècada dels anys seixanta Professor de Música Sacra en la Universitat Pontifícia de Salamanca.

En 1972 va obtenir per oposició la Càtedra de Solfeig i Teoria de la Música al Conservatori Municipal de Sant Sebastià. Coincidint amb la presa de possessió, va fixar la seva residència a la capital guipuscoana al 1973. L'any 1981 va guanyar també per oposició la Càtedra de direcció d'Orquestra del Conservatori donostiarra. Durant el trienni 1980-1983 va ocupar les funcions de Director del Conservatori. Va ser Director-Fundador del Conjunt Barroc de Sant Sebastià de 1974 a 1979.
Va ser també Director del Cor Easo des de 1977 fins a 1979, escribint per als seus cantors diverses obres. En un primer balanç hem de dir que les seves obres poden superar un total de quatre-centes.

Matilde Salvador                                             Subir

Matilde Salvador Segarra es una compositora nascuda a Castelló de la Plana l'any 1918. Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer. Va estudiar al Conservatori Superior de Música de València piano, composició, harmonia i orquestració amb Vicent Asensio i va rebre consells d’Ernesto Halffter.
Ha estat professora de Solfeig i Teoria de la Música al Conservatori Superior de Música de València, col.laboradora de l’Insituto Iberoamericano de València, compositora per a diveros grups de teatre experimental: companyia de Núria Espert, professora als cursos d'estiu de la Universitat de San Francisco i Pintora.
La obra musical escrita de Matilde Salvador és extensa i supera les cent obres. Òperes i teatre musical, Ballets, obres per a orquestra i cor, música de cambra, obres per a veu i piano, cicles de cançons i obres per a cor.

Ha rebut nombrosos encàrrecs, especialment del Ballet Espanyol; Jornades Internacionals de Cant Coral (Barcelona); Comissaria Nacional de la Música; Comissió Diocesana de Litúrgia (València); Radio Nacional d’Espanya; Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Concurs Internacional de Guitarra (Carpentras-França).
Les seues obres s'han interpretat arreu del món per artistes com Victòria dels Àngels, José Iturbi, Montserrat Caballé, Orquestra de València, etc. Ha acompanyat al piano prestigiosos cantants en la interpretació de les seues obres a Espanya, França, Itàlia, Suècia... Membre del jurat en els concursos internacionals i té nombrosos enregistraments.
La seva carrera professional s'ha vist compensada amb premis i distincions, entre els quals destaquen el Premi Joaquín Rodrigo de composició coral, la Medalla d'Or de la Universitat Jaume I en reconeixement a la seua trajectòria artística i per la seua contribució a la cultura pròpia, el Premi d'actuació cívica catalana de la Fundació Jaume I de Barcelona, Valenciana de l'Any de la Fundació Huguet de Castell, Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana i el Premi Sant Jordi que otorga la Generalitat de Catalunya.

Baltasar Bibiloni                                              Subir

El mestre Baltasar Bibiloni va nàixer a Binissalem, Mallorca-Illes Balears, l’any 1936. La seva trajectòria musical ha estat sempre lligada a la docència, particularment en les vessants del Cant Coral i la Pedagogía Musical. Ha impartit nombrosos cursos a docents a Mallorca, Menorca, Eivissa i Catalunya i ha dirigit diverses formacions corals, entre les quals cal destacar l’escolania del santuari més emblemàtic de Mallorca, els “Blauets” de Lluc.

Profesor titular de Música, primer de la Universitat de Barcelona i posteriorment de la Universitat de les Illes Balears, des de la seva creació, ha estat director de l’Escola Universitària de Formació de Mestres i vicedegà de la Facultat d’Educació. Durant els dos primers anys de funcionament del Conservatori Superior de Música de les Balears organiztà i dirigí el seu Departament de Pedagogía Musical. En diferents ocasions ha estat membre del jurat de concursos de Composició Coral de la Federació d’Entitats Corals de Catalunya.
És coneguda la seva aportació al repertori coral català principalment per les seves versions de cançons tradicional de Mallorca, Menorca i Eivissa. Ha musicat textos de poetes illencs: Costa i Llobera, Maria Antònia Salvà, Cèlia Viñas, Llorenç Moyà, Blai Bonet i altres, tant per a cor com per a veu solista i piano. De la seva producció coral destacam les següents publicacions: Cinc cançons mallorquines,; Cançoner de Pedagogía Musical; 20 cançons tradicionals per a cor de veus blanques i piano, Cançons per a instrumental Orff, Flors suite per a cor de veus blanques i orquestra de corda, Tres poemas de Blai Bonet per a veu solista i piano; Set poemas de Llorenç Moyà i Cantata de la Fosca i de la Llum; Trasatlàntida cantata per a cor infantil i orquestra, encàrrec del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. La Trasantlàntida estrenada per un cor de quatre mil veus al Palau Sant Jordi, ha estat interpretada repetidament a Catalunya i també a Mallorca; traduïda al francès fou cantada a Brussel.les i és en vies de ser traduïda al portugués i al castellà. El Conservatori superior de les Balears ha editat Quatre cançons tradicionals per a cor a tres veus blanques i piano. Recentment s’ha publicat la suite La posada de la núvia per a cor, solistes i acompanyament instrumental.
Han enregistrat obres de Baltasar Bibiloni les següents agrupacions: Escolania de “Blauets” de Lluc, Coral Universitat de les Illes Balears, Coral Madre Alberta, Coral Sor Francinaina Cirer, Corals del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, Cor Madrigal de Barcelona, Camerata “Sa Nostra”, orquestra de cambra “Terrassa 48” i orquestra Simfònica del Vallès.