La menció Honorífica Miguel d'Aguilar va ser instaurada l'any 2001 coincidint amb la II Trobada Coral i consisteix en un premi que es dóna a un compositor que hagi escrit per al món coral. Diversos compositors molt importants han visitat la nostra terra i han rebut la condecoració: Manuel Oltra, Jesús María Muneta, José Peris, Agustí Cohí i Grau, Tomás Aragüés Bernad, Matilde Salvador i Baltasar Bibiloni. Tots ells han recolzat el nostre projecte i ens han donat força per a continuar amb el nostre treball. |
||||||
| Manuel
Oltra
Subir
Manuel
Oltra neix a València el 8 de Febrer de 1922 però resideix,
des del mateix any a Barcelona. Comença els estudis musicals als
14 anys amb el mestre Josep Font Sabaté estudiant intensament a
pesar de les dificultats pròpies de la Guerra Civil. La incorporació
a l'exèrcit, l'any 1943, li obliga a traslladar-se a Ceuta on molt
aviat aconsegueix una plaça de professor al Conservatori Hispà-Marroquí
de Tetuán. Tres anys més tard torna a Barcelona començant
la seva activitat plenament musical com pianista, director i compositor.
L'any 1957 cursa els estudis oficials en el Conservatori Superior Municipal
de Música de Barcelona i de forma immediata entra a formar part
com professor ajudant i posteriorment, ja com catedràtic d'Harmonia,
Contrapunt i Formes Musicals, és nomenat per al càrrec de
subdirector del Centre. |
||||||
|
||||||
|
L'any 1994 li va ser atorgat el Premi Nacional de Música en l'apartat de Composició i el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional en l'apartat de Música, per la Generalitat de Catalunya. |
||||||
| Jesús María Muneta Martínez de Morentín Subir |
||||||
| Va néixer a Larraga l'any 1939. Sacerdot paúl. Els estudis musicals professionals els realitza als conservatoris de Salamanca, Madrid i València, continuant-los a l'Institut Pontifici de Música Sacra de Roma, obtenint la llicenciatura en Cant Gregorià (I. Cardine), els magisteris en Música Sacra i Composició (D. Bartoluci i A. Renzi), òrgan (A. Santini i Circelli) i el Doctorat en Musicología (F. Haberl), convalidant aquests estudis amb els corresponents superiors espanyols. Destinat a Terol, funda l'any 1976 l'Institut Musical Turolense, avui Conservatori Professional de Música, del que ha estat professor i director fins a desembre de 2004. Dirigeix des de la seva fundació la Polifónica Turolense. Promou l'activitat concertística de la ciutat de Terol a través del Cicle d'Intèrprets, Setmana de Música i Cicle d'òrgan. |
||||||
|
||||||
Li
han estrenat les seves obres orquestres i conjunts instrumentals de Romania,
Hongria, Txèquia, Polònia i nacionals com la orquesta Sinfònica
de València, Euzkadi, Grups instrumetales com Enigma, Grup Espanyol
de Metalls, quinteto Mediterráneo i els més prestigiosos
quartets nacionals i estrangers. Ha publicat una desena de llibres de pedagogia musical i d'investigació musicológica relacionada amb els arxius de la catedral d'Albarrasí (Catàleg, 3, vis. De Tecla, 2 vl. Opera omnia, de C. Barrachina) i excolegiatas de Alquézar i Alcanyís. Ha rebut nombrosos premis i es troba en possessió entre altres de la Creu de Sant Jordi de la Diputació de Terol (1981), la Medalla del Mèrit cultural del Govern d'Aragó (1989), la medalla de Plata de Belles Arts del Ministeri de cultura (1989). Acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (2000). Escriu habitualment a la premsa, en diccionaris i en diverses revistes (Musicología, Nassarre, Aragó, ritme, Melòman). És Cap de la Secció de Musicología de l'Institut d'Estudis Turolenses. Ha programat la XXVII Setmana de Música de Terol en la qual s'estrenaran cinc de les seves últimes composicions per a cor i conjunt instrumental. Ha donat nombrosos concerts d'òrgan ja com a solista, ja amb altres instruments. És organista de l'església de La Milagrosa de Terol i de Santa María d'Albarracín. |
||||||
|
El
Mestre José Peris Lacasa va néixer a Maella on va iniciar
els seus estudis musicals. Amb José Andreu i Carmen Clar, Mosén
Fernando Fuster, rector de Maella, i Mosén León Andía,
rector de Valdeltormo. De la seva estada al Conservatori de Saragossa,
on va realitzar els seus estudis mitjos oficials, recorda la qualitat
humana i professional d'un dels seus mestres D. Pascual Tello. |
||||||
|
||||||
Amb
les seves Variacions per a gran orquestra obté el Premi Juan Crisóstomo
Arriaga per a obres sinfòniques de la Ciutat de Bilbao i amb el
seu Concert Espiritual per a barítono i gran orquestra sobre un
Poema (Ecce Homo) del Crist de Velázquez de Unamuno, el Premi Nacional
de Música (comença la segona època i la de maduresa).
La seu te Deum per a solistes, cors, conjunt de metalls i òrgan
va ser compost per encàrrec del Patrimoni Nacional per a la commemoració
de la Fundació del Real Monestir de San Lorenzo del Escorial. |
||||||
Agustí
Cohí i Grau
Subir
Als
quatre anys va iniciar els seus estudis de música amb la seva mare.
L'any 1927 es va traslladar amb la seva família a Barcelona i va
cursar els estudis de violí amb Santiago Burgès. Als deu
anys entra al Cor Infantil de l'Orfeó Català i per referència
de Lluís Millet entra a l'Escola Municipal de Música, per
a acabar els estudis amb Eduardo Toldrà i Joaquím Zamacois.
Als tretze anys el van nomenar director musical de l'Escola de la Sagrada
Família. |
||||||
|
||||||
L'any 1957 va assumir la direcció de l'Orquestra Sinfònica
Estela, durant quatre dècades, preparant als músics instrumentistes
pel camí professional, i va estrenar moltes obres d'autors novells.
Va col•laborar habitualment amb la Banda Municipal de Barcelona
que li estrenen una obra nova cada temporada. L'any 1965 va estrenar
en versió concert la seva òpera Nausica amb textos del
poeta Lluís Gassó i Carbonell.També va estrenar
sarsueles: La polka vermella i El timbaler del Bruch. |
||||||
Tomás Aragüés Bernad Subir El cognom Aragüés és il•lustre en el món de la música pel patrimoni que ens han llegat quatre dels seus membres: el pare, Tomás Aragüés Bayarte i els seus tres fills. El major dels seus tres fills, Tomás Aragüés Bernad, va néixer a Albalate del Arzobispo (Teruel) el 19 d'octubre de 1935. Traslladat amb cinc anys a Baracaldo, des de la seva infància va rebre del seu pare les primeres lliçons musicals. Matriculat al Conservatori de Bilbao, el seu expedient està cobert de Primers Premis en Solfeig, Harmonia i Composició (1958). Més endavant va assistir a Cursos Internacionals de perfeccionament en Composició: Música en Compostela amb Hans Haug i Manuel Palau; Accademia Musicale Chigiana de Siena amb Goffredo Petrassi (1967). Durant els seus anys de permanència a l'Institut religiós de La Salle es va especialitzar en música religiosa. Va adquirir la llicenciatura de Cant Gregorià i va arribar a ésser en la dècada dels anys seixanta Professor de Música Sacra en la Universitat Pontifícia de Salamanca. |
||||||
|
||||||
| Va ser també Director del Cor Easo des de 1977 fins a 1979, escribint per als seus cantors diverses obres. En un primer balanç hem de dir que les seves obres poden superar un total de quatre-centes. | ||||||
Matilde Salvador Subir
Matilde Salvador Segarra es una compositora nascuda a Castelló
de la Plana l'any 1918. Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer.
Va estudiar al Conservatori Superior de Música de València
piano, composició, harmonia i orquestració amb Vicent Asensio
i va rebre consells d’Ernesto Halffter. |
||||||
![]() |
Ha
rebut nombrosos encàrrecs, especialment del Ballet Espanyol; Jornades
Internacionals de Cant Coral (Barcelona); Comissaria Nacional de la Música;
Comissió Diocesana de Litúrgia (València); Radio
Nacional d’Espanya; Conselleria de Cultura, Educació i Ciència,
Concurs Internacional de Guitarra (Carpentras-França). Les seues obres s'han interpretat arreu del món per artistes com Victòria dels Àngels, José Iturbi, Montserrat Caballé, Orquestra de València, etc. Ha acompanyat al piano prestigiosos cantants en la interpretació de les seues obres a Espanya, França, Itàlia, Suècia... Membre del jurat en els concursos internacionals i té nombrosos enregistraments. |
|||||
| La seva carrera professional s'ha vist compensada amb premis i distincions, entre els quals destaquen el Premi Joaquín Rodrigo de composició coral, la Medalla d'Or de la Universitat Jaume I en reconeixement a la seua trajectòria artística i per la seua contribució a la cultura pròpia, el Premi d'actuació cívica catalana de la Fundació Jaume I de Barcelona, Valenciana de l'Any de la Fundació Huguet de Castell, Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana i el Premi Sant Jordi que otorga la Generalitat de Catalunya. | ||||||
Baltasar Bibiloni Subir El mestre Baltasar Bibiloni va nàixer a Binissalem, Mallorca-Illes Balears, l’any 1936. La seva trajectòria musical ha estat sempre lligada a la docència, particularment en les vessants del Cant Coral i la Pedagogía Musical. Ha impartit nombrosos cursos a docents a Mallorca, Menorca, Eivissa i Catalunya i ha dirigit diverses formacions corals, entre les quals cal destacar l’escolania del santuari més emblemàtic de Mallorca, els “Blauets” de Lluc. |
||||||
Profesor
titular de Música, primer de la Universitat de Barcelona i posteriorment
de la Universitat de les Illes Balears, des de la seva creació,
ha estat director de l’Escola Universitària de Formació
de Mestres i vicedegà de la Facultat d’Educació. Durant
els dos primers anys de funcionament del Conservatori Superior de Música
de les Balears organiztà i dirigí el seu Departament de
Pedagogía Musical. En diferents ocasions ha estat membre del jurat
de concursos de Composició Coral de la Federació d’Entitats
Corals de Catalunya. |
![]() |
|||||
És
coneguda la seva aportació al repertori coral català principalment
per les seves versions de cançons tradicional de Mallorca, Menorca
i Eivissa. Ha musicat textos de poetes illencs: Costa i Llobera, Maria
Antònia Salvà, Cèlia Viñas, Llorenç
Moyà, Blai Bonet i altres, tant per a cor com per a veu solista
i piano. De la seva producció coral destacam les següents
publicacions: Cinc cançons mallorquines,; Cançoner de Pedagogía
Musical; 20 cançons tradicionals per a cor de veus blanques i piano,
Cançons per a instrumental Orff, Flors suite per a cor de veus
blanques i orquestra de corda, Tres poemas de Blai Bonet per a veu solista
i piano; Set poemas de Llorenç Moyà i Cantata de la Fosca
i de la Llum; Trasatlàntida cantata per a cor infantil i orquestra,
encàrrec del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. La Trasantlàntida
estrenada per un cor de quatre mil veus al Palau Sant Jordi, ha estat
interpretada repetidament a Catalunya i també a Mallorca; traduïda
al francès fou cantada a Brussel.les i és en vies de ser
traduïda al portugués i al castellà. El Conservatori
superior de les Balears ha editat Quatre cançons tradicionals per
a cor a tres veus blanques i piano. Recentment s’ha publicat la
suite La posada de la núvia per a cor, solistes i acompanyament
instrumental. Han enregistrat obres de Baltasar Bibiloni les següents agrupacions: Escolania de “Blauets” de Lluc, Coral Universitat de les Illes Balears, Coral Madre Alberta, Coral Sor Francinaina Cirer, Corals del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, Cor Madrigal de Barcelona, Camerata “Sa Nostra”, orquestra de cambra “Terrassa 48” i orquestra Simfònica del Vallès. |
||||||